sant Adalbert en un retaule txec del s. XVI | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 956 Libice nad Cidlinou (Txèquia) |
Mort | 23 abril 997 (40/41 anys) llacuna del Vístula (Rússia) |
Sepultura | Catedral de Gniezno, Catedral de Sant Vit (Praga) (una part des de 1039) |
Bisbe de Praga | |
19 febrer 982 – ← Dětmar – Thiddag → Diòcesi: bisbat de Praga | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot catòlic, escriptor |
Període | Edat mitjana |
Professors | Adalbert de Magdeburg |
Orde religiós | benedictí |
Consagració | Sant Willigis |
bisbe i màrtir; Apòstol dels eslaus | |
Celebració | Església Catòlica Romana, Església catòlica, anglicanisme |
Canonització | 997 , Roma nomenat per Gregori V |
Pelegrinatge | Catedral de Gniezno, Catedral de Sant Vit (Praga) |
Festivitat | 23 d'abril (el 20 d'octubre, festivitat de la translació del cos) |
Iconografia | com a bisbe amb una creu de dues astes, dues llances o un garrot o tranca; travessat per tres llances i decapitat |
Patró de | Bohèmia, Polònia, Prússia, Hongria |
Família | |
Família | Dinastiia Slavník |
Pares | Slavník i Střezislava |
Germans | Soběslav |
Adalbert de Praga (Vojtěch en txec, Wojciech en polonès), (Libice nad Cidlinou, Bohèmia, ca. 956 - Truso, oblast de Kaliningrad, Prússia, 23 d'abril de 997) fou un bisbe de Praga i sant catòlic.[1] És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Va ser una figura important en la consolidació del cristianisme a Bohèmia, va batejar els reis d'Hongria—convertint el cristianisme en religió del regne—i va evangelitzar Prússia i Pomerània. És, per això, el sant patró de Bohèmia, Hongria i Prússia, a més de patró de Polònia. És anomenat apòstol dels eslaus.[2]
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search